Com deixem de preocupar-nos i començem a estimar a la nova ultradreta?

                                       ARTICLE I                                               

 L’Article de New York Times expressa un canvi en la tendència popular i política en quant a les creences socials.
Sembla que en l’actualitat sobreïxen aquells partits de dreta extrema; aquells que abans abogaven per la superioritat racial, avui parlen de voler la diversitat però no s’acosta de la gent del territori, el que ve sent pràcticament el mateix.
La situació econòmica castiga a moltes famílies que es troben desatesos pels seus representants politics, això fa que la gresca siga major i que donen el seu suport a eixos partits que diuen lluitar i defensar els drets del poble repudiant i immigrants arribats en qualitat de refugiats.
Al fi aquesta tendència es comú als països mes desenvolupats s’emmascaren idees racials sota etiquetes antisistema sota un pensament racial que pretén amagar-se darrere de etiquetes populars que en realitats poc han de veure amb el que aquestos grups defensa mes be està aprofitant-se de gent marcada per la crisi amb necessitats bàsiques sense cobrir.
Sense mes cal dir que el text es dar en conceptes però poc precís al hora d’endevinar l’opinió de l’autor, resultant difícil saber exactament si està a favor o en contra d’aquesta nova forma d’engany entre aquells que pretenen representar al poble.
Sincerament crec que és un engany que aquestos grups parlen de sentit comú quan no volen veure les necessitats de qualsevol esser humà sinó nomes d’aquells que ells consideren més o millors persones.
Entenc que en els nostres països s’està vivint una època complicada però aqueixes persones que arriben de fóra sense res i en condicions pèssimes, que fugen de guerres, malalties etc... arriscant les seues vides perquè creuen no tenir res més a perdre es mereixen que per molt que ens falta ací es pot compartir i oferir un mínim de dignitat.